Entrades

10 setmanes d’immersió lingüística total a l’ESO!

Cursem a la ciutat de Winnipeg bona part del primer trimestre a les high i middle schools. Participem de la vida escolar, cursem matèries on interactuar és l’element clau i convivim amb famílies canadenques. Voleu saber com ens va anar l’estada l’any 2015? Us ho expliquem! Això si, en anglès!

Per quart curs consecutiu 15 alumnes de l’Escola Pia han marxat a la ciutat de Winnipeg (Canadà) per cursar bona part del primer trimestre a les high i middle schools del país.

Llegir més

Els alumnes de l’ESO que ja han tornat de Canadà (encara hi queden tres, que tornaran abans de Nadal) han fet aquest vídeo explicant diferents aspectes del país.

El Xavier Casasayas, de 4t d’ESO, està participant d’una estada acadèmica a Canadà. Fa uns dies va anar a veure un partit de futbol americà i va participar de la cerimònia prèvia al partit, en la qual 20 estudiants d’arreu del món portaven la bandera canadenca.

Quinze alumnes de 3r i 4t d’ESO han marxat aquest matí cap Canadà, per fer-hi una estada de 10 setmanes. Tornaran cap a mitjans de novembre. A Canadà, concretament a la ciutat de Winnipeg, aniran a un institut, on cursaran el primer trimestre. Viuran amb famílies, completament integrats en la forma de vida canadenca. Alguns d’ells ja repeteixen aquesta experiència per segona, o inclús per tercera vegada. Tots ells l’han valorat de manera molt positiva.

Som tres alumnes de 2n d’ESO, la Laia Vancells, l’Anna Ballester i la Júlia Pagan. Us preguntareu perquè us escrivim aquesta carta? Doncs perquè aquest any nosaltres hem començat el curs escolar d’una manera diferent, no millor però si diferent. L’hem començat a CANADÀ!!!
Us volíem fer cinc cèntims de les nostres experiències fins el moment, a veure què us semblen. Cal dir que ja portem sis setmanes, és a dir, més la meitat de l’estada i malgrat al principi és una mica difícil o estrany, la veritat és que aquestes setmanes han passat volant… bona senyal, oi?
Aquí tot és diferent. Per exemple, el menjar. Mengen a unes hores estranyes, dinen a les onze i sopen a les sis de la tarda. És menja molta panotxa sencera de blat de moro, com a les pelis; i malauradament potser la dieta no és tan saludable com la nostra. Enyorem el pernil salat, el fuet, una bona truita de patates o una bona amanida…. però ens ho mengem tot, que no és digui que els alumnes de Can Colapi no saben anar pel món i adaptar-se als costums d’altres.

Llegir més