Orientació acadèmica a Batxillerat: decidir amb confiança i acompanyament
L’etapa de batxillerat és un moment clau en què els i les alumnes han de començar a prendre decisions importants sobre el seu futur acadèmic i professional. És una cruïlla vital que pot generar dubtes i fins i tot vertigen, però també és una oportunitat per créixer, conèixer-se millor i començar a definir el propi projecte de vida.
Tal com expliquen Dídac Roig, tutor de 2n de Batxillerat i membre del departament d’orientació, i Anna Riba, tutora d’ESO, l’orientació no és un fet puntual que comença i acaba a batxillerat. A la nostra escola és un procés continu i transversal que s’inicia ja a Infantil i es desplega al llarg de totes les etapes educatives.
Una orientació que comença des de ben petits
Des de fa cinc cursos, el centre impulsa un projecte d’orientació que s’inicia a I5 i que es treballa en diferents moments de Primària, Secundària i Batxillerat. A través dels itineraris d’aprenentatge i del projecte Summem, l’alumnat descobreix el món de les professions, sovint amb la participació de les famílies.
Per exemple, activitats com l’itinerari “Com ajuda cada persona de Terrassa perquè la ciutat funcioni?” permeten als més petits conèixer diferents professions i entendre el valor de cada aportació a la societat. Així, l’orientació esdevé un fil conductor present en el dia a dia de l’escola.
Davant d’una gran diversitat de camins
Actualment, l’oferta educativa és molt àmplia: graus universitaris, cicles formatius de grau superior (CFGS), dobles titulacions, estudis artístics o esportius, entre d’altres. Aquesta diversitat és una riquesa, però també pot generar incertesa.
Una de les preguntes més habituals entre l’alumnat és: “I si trio malament?” Sovint hi ha la percepció que només hi ha una opció correcta, quan en realitat poden existir diverses opcions bones segons els interessos, capacitats i valors de cada persona. Per això és important normalitzar els canvis d’itinerari i entendre que les trajectòries no sempre són lineals.
Més enllà del “m’agrada aquesta assignatura”, el repte és ajudar-los a visualitzar les possibles sortides professionals i a connectar els estudis amb la seva futura aportació a la societat.
El paper dels tutors i del professorat
L’acompanyament individual és fonamental, especialment en els moments de canvi d’etapa. Les tutories permeten treballar l’autoconeixement —habilitats, interessos, capacitats i valors—, una base imprescindible per prendre decisions fonamentades.
A més, el centre organitza xerrades amb professionals i exalumnes, informa sobre fires educatives i promou activitats que integren l’orientació dins les diferents matèries. L’objectiu és “infusionar” l’orientació a tot el currículum, fent-la present en sortides, projectes i activitats d’aula.
La importància del paper de la família
La família té un paper clau en aquest procés. Acompanyar sense pressionar, respectar els interessos dels fills i filles i establir espais de diàleg són elements essencials. L’excés de pressió pot generar bloqueig, mentre que el suport emocional i la confiança afavoreixen una presa de decisions més serena.
També és important entendre que el sistema educatiu i el món professional actual són més flexibles que en el passat, i que existeixen múltiples camins per arribar a un mateix objectiu.
Un missatge de confiança
El principal missatge que volem transmetre és que l’orientació és un procés, no un moment puntual. Cal prendre’s la decisió amb seriositat, però també amb calma i confiança. Conèixer-se, escoltar diferents punts de vista i reflexionar sobre quina aportació es vol fer a la societat són passos essencials.
Informar-se bé, parlar molt i confiar en el procés i en les pròpies capacitats són claus per avançar amb esperança. Equivocar-se també forma part de l’aprenentatge. I, sobretot, és important que els i les joves sàpiguen que no estan sols en aquest camí.