La nostra societat és plural, diversa i amb una forta tradició dels moviments socials i col·lectius, però cada cop prenen més protagonisme els processos d’individualització i es primen les realitzacions personals per damunt del bé comú. No obstant, sabem que les competències interpersonals, que tenen a veure amb les habilitats socials i la construcció de relacions positives amb l’altre, es valoren cada cop més en els entorns professionals, ja que són la base per a un treball en equip eficient.
La microfragmentació és el risc derivat del procés d’individualització i l’educació és l’eina clau per generar espais de trobada positius de les veus diverses.
Les noves tecnologies han modificat patrons de comunicació i relació i la gent jove necessita i troba noves formes de participació. Estem immersos en la “societat de la informació i del coneixement” i per això necessitem el què avui es coneix com “lideratges compartits”.
El lideratge és un procés que posa en marxa persones que assumeixen responsabilitats i causes per les quals val la pena lluitar. El lideratge no és quelcom que fem a d’altres, sinó quelcom que fem amb d’altres. I resulta ser un fonament del treball cooperatiu perquè treballant de manera cooperativa enfortim la capacitat de lideratge propi i el creixement de les persones.
Hem d’entendre el lideratge com un procés més ampli on tothom és protagonista.
El lideratge va més enllà de la figura del líder. Perquè l’important és el lideratge en si i l’acció que comporta. Perquè hi hagi lideratge, i bon lideratge, són importants les persones que hi ha al capdavant i les seves qualitats humanes; però també són essencials els seguidors i, alhora, és fonamental un bon projecte comú. Per tant, podem considerar el lideratge com un triangle virtuós que incorpora causa, seguidors i líders. Sense que es donin aquests tres elements, no podem considerar que hi hagi lideratge.
En el lideratge hi ha una part que ve donada i una part que s’aprèn. Tothom té talents i som i podem ser referents, amb el nostre esforç, les nostres accions i les nostres actituds, de les persones que ens envolten, però l’element clau és construir sentit – saber cap a on anem, per què fem les coses i quina significació té el que s’està fent.
Però si pautem en sobremanera l’actuació de les persones els privem de viure l’aprenentatge derivat de l’error i així, es fa molt difícil desenvolupar competències de lideratge. Contràriament, al donar responsabilitat i confiança als infants i joves, possibilitem que donin un pas endavant, que pensin a llarg termini, i que entomin un repte propi que els apassionarà.
Cada persona és el seu propi líder i entre tots veuen quins problemes o quines oportunitats es presenten, generen una visió compartida del què volen, assumeixen responsabilitats, i promouen un treball conjunt per a afrontar el repte comú. I això és part essencial del què coneixem com a Treball Cooperatiu.
Les competències que s’adquireixen amb aquest tipus de lideratge són coneixement, orientació a l’acció, visió i relació.
Si l’acció és clau en el lideratge, la seva contrapart és la reflexió. La revisió de les activitats que es duen a terme és fonamental per a estar segurs del que es fa, i per a prendre’n consciència. De fet, és la combinació d’ambdós eixos –acció i reflexió– la que permet treballar el creixement de la persona.
