[ux_gallery ids="3339,3338,3340" style="none" lightbox_image_size="large" type="grid" grid="6" text_color="null"]
Com i quan et vas iniciar al món del futbol?
Vaig començar com a jugadora el 2009 a l’Escola Bonaire de Terrassa, fins que em van fitxar al CE Sabadell, on vaig estar dos temporades.
Perquè et va cridar l’atenció el món del futbol?
Des de petita volia fer esport i no tenia cap preferència en especial, havia fet gimnàstica per l’esquena durant anys i després vaig fer altres extraescolars fins que amb una amiga vam decidir-nos pel futbol.
En aquell moment era eminentment masculí el futbol? Creus que ara això ha canviat?
Certament hi havia pocs equips femenins aleshores. Ara ha canviat molt! Són molts clubs els que ja tenen secció femenina. Això fa que puguis tenir molt bona formació i més clubs on escollir.
Quina és la teva gran fita fins el moment en el món del futbol?
Ascendir com a àrbitre assistent a 2 divisió B i a Primera Divisió Femenina.
Com a moment històric: vaig pitar el partit del primer equip del Barça contra el Girona! Estar allà, amb els jugadors del primer equip i amb el millor del món, el Messi. Va ser un somni fet realitat!
Quins estudis has hagut de fer i quin ha estat el teu recorregut per poder arribar fins aquí?
Sóc fisioterapeuta i llicenciada en CAFE, Educació Física.
A quin curs vas arribar a l’Escola Pia?
Amb 2 anys, a P3 amb la classe dels Dracs
Explica-n’s el teu pas per l’Escola?
He passat tota la meva etapa educativa a l’escola. Des de P3 fins a Batxillerat i vaig poder experimentar molts canvis, quan van augmentar el passadís de l’ESO, els ascensors, quan hi havia el porter que feia de tot (infermer, cangur, administració…) fins arribar a graduar-me del Batxillerat científic canviant d’Edifici i accedir a la Universitat. Gairebé tota la meva vida!
Què recomanaries als alumnes que avui estan indecisos sobre el seu futur?
Que a vegades les ocasions venen quan menys hi penses i que no passa res si ens equivoquem en alguna decisió. És important també conèixer el que ens agrada i el que no. Crec que no hi ha cap experiència que no ens serveixi per res, de tot se’n pot extreure un aprenentatge.
Tu has tingut sempre el recolzament dels teus pares per a dedicar-te al futbol?
Sempre, i els hi agraeixo ja que sempre han confiat amb mi amb tot.
És un món remunerat, t’hi pots dedicar professionalment sense haver de treballar en altres àmbits?
La remuneració no et permet viure d’això si no ets professional. Has de tenir una altre font d’ingressos estable per poder tenir una vida independent.
Com t’imagines en el futur?
M’imagino compaginant la vida acadèmica com a Fisioterapeuta o com a professora de Educació Física a secundària amb la vida futbolística. Tot i les complicacions que comporta, però jo tinc el recolzament dels que m’envolten per fer realitat els meus somnis d’arribar a ser professional de segona o de primera divisió.
