Adaptació famílies P3

Aquest any l’adaptació al nou curs no ha estat senzill per a ningú. Però els que més especial i diferent ho han viscut, han estat les noves famílies de l’Escola i els nens i nenes de P3. L’adaptació ja és complicada normalment, però … Com ho han viscut aquest any?

Família Rodriguez Camacho

Molta il·lusió, i alhora una sensació de neguit, varen ser els sentiments més presents durant els primers dies d'escola del nostre fill. Il·lusió per veure com canvia d'etapa passant de la guarderia a "l'escola de grans", i sobretot, amb la sensació d'estar obligats a gaudir intensament d'aquest moment únic en el que es fa "gran" de cop. Com sempre es diu, el temps passa, i mai s'atura.

Neguit per com seria l'adaptació a l'escola tenint en compte la situació excepcional i incertesa que estem hem viscut durant tants mesos (i que seguim vivint). S'adaptarà be a la nova escola? farà nous amics? conectarà amb els nous mestres? entendrà i s'adaptarà amb la nova manera de fer? aquestes han estat les preguntes que ens hem anat fent durant aquest temps, però la mes important de totes era la de saber que cada dia estigui content d'anar a l'escola.

El que no teniem cap mena de dubte, com a pares, es que l'escola estaria a l'alçada. I així ha estat. La manera de fer, la professionalitat a l’hora d'afrontar el nou curs, i sobretot, per les persones que formen part de l'equip educatiu, i en especial la mestre del Cesc, han fet que tots els neguits hagin anat marxant

Família Massaguer Comerma

Hem viscut adaptació de forma tranquil.la. El moment de la separació al matí, que era el que nosaltres temíem, l’ha portat molt bé, ni un plor. On pitjor han anat les coses, ha estat al migdia quan la mestra marxava a dinar. Marxava el referent per ell, i suposo que per la resta de nenes i nenes, és tan important en aquesta primera part del curs. Durants les primeres 2-3 setmanes deia que no volia menjar o deia que li feia mal el coll. Imagino que el fet de conèixer millor els monitors de menjador i agafar-lis confiança fa que ara ja visqui aquesta separació temporal d’una altra forma.

Amb la mestra, la Maria, l’adaptació del Max crec que ha sigut excel.lent. Com he dit abans, és el seu referent. Amb ella el Max està tranquil i es sent segur. Crec que son dos aspectes bàsics per a ell.

En quan als pares, perquè crec que també tenim el nostre procés d’adaptació, les coses han sigut molt fàcils, i ha sigut bàsicament gràcies a la Maria. Quan veus que el teu fill o filla es queda tan bé i tan tranquil a l’escola no pateixes absolutament per res.

Així que molt contents de com ha anat el procés.

Família Torrella

Aquest any no només era anar a una nova escola amb nous companys i mestres ,si no que arrel del confinament del mes de març, l’Arnau no havia tornat a un entorn escolar i això ens tenia una mica intranquils. Podem dir amb molta satisfacció que ha estat una adaptació boníssima tant pel que fa amb el grup classe i educadores, com amb les rutines escolars i les mesures Covid, que hi conviu amb total normalitat. L’Arnau ve contentíssim a l’escola!

Família Roger

L’adaptació del Roger ens va sorprendre molt!

No sabíem com aniria tot donades les circumstàncies tan especials del seu P2 i, en canvi, ja des del principi que estava content d’anar a “l’escola de nens grans”.

De seguida es va sentir molt acollit per part de mestres i companys. Cada dia li fa molta il·lusió explicar-nos tot el que viu a l’escola!

Familia Planas

L’adaptació del Roc i la Lola ha anat força bé, els primers dies ploraven però mica en mica s’han anat adaptant i ara ja van contents a l’escola.

Un dels primers dies el meu fill em va dir: “ mama, a l’escola sempre tinc ganes de plorar”... com a mare se’t trenca el cor perquè veus que el teu fill està angoixat i que pateix. És normal! Ells venien d’anar a l’escola bressol només quatre hores al dia i després cap a casa a dinar i a dormir i ara van de 8:30 a 17 hores a l’escola, quedant-se a dinar, amb uns espais, mestres, companys, rutines i activitats diferents i desconegudes. El canvi a l’escola és un canvi molt, molt, molt important per a ells i als pares ens preocupa.

Estic contenta perquè l’escola entén perfectament els nens i sap d’aquesta importància i ha posat tots els mitjans per fer de l’adaptació un període curt i fàcil, tant a nivell de posar recursos reforçant amb més mestres com a nivell emocional oferint als nens el què més valoren i necessiten en aquesta etapa: molta comprensió i molt afecte.

Família Cano Milan

Sóc la mare de la Irina Cano Milan de P3C els malabaristes. Voldria explicar com ha sigut la nostra adaptació a l'escola.

Amb tot el tema de la pandèmia, vaig estar pensant de no portar-la, i sort que l'he portat, però clar tenia aquell neguit d'uns pares.

En primer lloc, voldria agrair a la Susanna que vam estar en contacte en tot moment i em va resoldre les meves inquietuds.

Amb sinceritat, estava preocupada per la seva l'adaptació, ja que la Irina no havia anat a cap llar d'infants i sempre ha estat amb un entorn familiar i no sabia quina seria la seva adaptació a l'escola. Mesos abans d'iniciar el curs, li explicava que aniria a l'escola Pia i quines activitats faria. Li deia que a l'escola van els nens aprendre, a jugar, a cantar, a fer amics i ella em deia "SIIIII mama" molt emocionada.

Doncs bé, va arribar aquell primer dia d'escola amb emoció i nervis. Tot era novetat per ella, però coneixent la seva sociabilitat, sabia que tot aniria bé. Sempre entra i surt de l'escola molt feliç.

A la fàcil adaptació, voldria destacar a la seva senyoreta Mariona, ja que fa que els pares estiguem ben tranquils. Es fa estimar pels seus nens. La meva Irina parla molt d'ella i això dóna molta tranquil·litat als pares. Molt sovint em diu, m'estimo a la Mariona i això per uns pares és una satisfacció.

El fet que sigui una escola molt gran em feia patir una mica, perquè pensava que la resta de personal de l'escola, no coneixerien a la meva Irina, però cada dia que entra i surt, la Núria li diu el seu nom i la Irina entra superfeliç, l'escola és ja com casa seva.

Per finalitzar agrair a tota l'escola i al seu personal, la seva vocació i atenció que ha facilitat molt l'adaptació. Feliç d'haver pres la decisió de portar la meva filla a l'escola en un curs amb una situació tan excepcional com la que estem vivint.

Moltes Gràcies a tot l'equip de l'escola.