Sóc el Xavi Sol, ex-alumne del cole i moltes altres coses més. Vaig començar a l’escola a P4, els més petits, i vaig acabar amb Batxillerat… sorprenent! Perquè vam ser dels primers de Catalunya que en fèiem… tothom deia que estava xupat, però realment no era tant així. El Batxillerat tecnològic em va servir per fer la carrera d’Enginyer industrial en electro-mecànica i començar a treballar, crear vàries coses i anar amunt i avall pel món.
A l’escola ja hi anava el meu pare i segurament per això van decidir apuntar-m’hi i més tard a la meva germana Mireia. Recordo que molts dels meus cosins hi anaven i amb la meva germana sempre trobàvem a algun d’ells per tornar a casa o anar a casa l’àvia.
A l’escola he fet molts bons amics, amics d’aquells de tota la vida i als quals pots anar a explicar qualsevol cosa… la colla de sempre. Després més tard he anat retrobant a la gent i han anat sortint altres colletes que ens anem ajuntant amb excuses vàries i dels quals veus que encara tens moltes coses en comú. La veritat, a vegades quedo sorprès dels lligams que es poden arribar fer, suposo que es per que hem passat molts anys junts.
La meva relació amb el cole no va acabar quan vaig fer la selectivitat. Llavors formava part de l’equip de futbol juvenil el “Can Colapi” i van ser “els grans” els que em van cridar per l’amateur. Els recordo a tots ells, gent molt dinàmica i que volien fer grans coses per l’escola. Vàrem començar a organitzar els campus d’estiu, més tard federàvem a tots els equips de l’escola vestint-los de vermell, arrencàvem les primeres estades esportives amb tots els equips del cole, … un munt de coses. Realment va ser un grup que em va marcar i que crec, anys després, vam marcar a noves generacions.
Diria que vaig estar lligat a l’equip més de 15 anys. Els petits nens dels quals jo vaig ser monitor del campus van començar a jugar al meu equip i els meus dos fills, en Martí i en Pau van començar a veure’m jugar. Anys més tard els he vist jo jugar amb els colors del Can Colapi, cosa que m’ha omplert d’orgull.
Al final, com veieu, la meva vida ha estat totalment relacionada amb “la Pia” i n’estic molt orgullós perquè fa que en tingui molts bons records. Espero que tots us podeu endur un tros de l’escola com he fet jo, ho recomano!
