L’escola em va donar les bases per a una autonomia i per a una sòlida formació professional. I puc dir que m’ha aportat el foment de la curiositat per aprendre, o millor, per al saber.
Sóc en Joan Baltà i Torredemer. Sóc de Terrassa i hi visc des que vaig néixer el 1959. Estic casat amb la Montserrat des del 1983 i tenim quatre fills d’entre 29 i 21 anys, un nét i un segon nét en camí.
Sóc enginyer de camins, canals i ports, per la Universitat Politècnica de Catalunya (1982) i Màster en Direcció d’Empreses per Esade (1986).
Des dels inicis professionals, fa 32 anys, treballo en el camp de les infraestructures i l’obra pública. Ho he fet des de molts angles, en una empresa constructora el dos primers anys, al món del projecte i la planificació de les infraestructures públiques, durant dotze anys. Vaig ser, l’any 1989, el director dels serveis d’obres públiques, manteniment i circulació de l’Ajuntament de Terrassa. Des de fa vuit anys sóc el director general d’una empresa pública mixta, de l’Estat, la Generalitat i l’ajuntament de Barcelona que té encomanada la promoció de la nova estació ferroviària per a alta velocitat de la Sagrera i del seu entorn urbà, en un projecte que hi porto treballant des de fa més de vint anys.
L’Escola Pia de Terrassa és un referent importantíssim de la meva vida. En els anys 20 i primers 30 del segle XX ja hi havia estudiat el meu pare (a.c.s.). Encara conservo el seu expedient signat pel pare Joan Profitós. Jo hi vaig estudiar 14 anys, des del 1962, quan vaig entrar amb tres anys al parvulari de la Srta. Engràcia López, fins el 1976 quan vaig acabar els sis anys del batxillerat de llavors i el COU. Puc recordar de memòria tots els tutors i quasi tots els mestres i professors que vaig tenir, i de tots i totes en podria explicar fets i anècdotes agradables.
Els meus quatre fills hi han fet tota l’escolarització, fet que m’ha vinculat vint anys més a l’escola. Des del 1993 fins el 2011 vaig ser membre del Consell Escolar representant els pares, i en acabar l’escolaritat del fill petit el Pare Provincial em va honorar nomenant-me un dels representants de l’Orde al Consell. Així, doncs, he mantingut, i encara mantinc, vinculació amb l’escola al llarg de prop de quaranta anys.
L’escola m’ha aportat el foment de la curiositat per aprendre, o millor, per al saber. Em va formar en la racionalitat del pensament, en qüestionar fins el fonament d’allò que se’ns dóna per fet, em va infondre l’ànsia d’aprofundir, de gaudir d’una cultura àmplia en tots els camps (ciències, filosofia, història, literatura,…). Agraeixo l’aprenentatge del català, llavors pioner i mig camuflat.
L’Escola Pia va ser un dels pilars de la meva fe, complementari del de casa. Em va oferir vivències (grups, celebracions, convivències,…), formació i aprofundiment. Alguns escolapis van ser per a mi grans referents en etapes successives (Josep Maria Martí, Josep Maria Canet, Carles Mascaró). D’aquella època en vaig forjar unes amistats que encara avui conservo.
L’escola em va donar les bases per a una autonomia i per a una sòlida formació professional. Com enginyer al servei de les administracions públiques he tingut el privilegi de desenvolupar una professió al servei del país i els ciutadans podent arribar a realitzar allò que he planificar i cregut que era el que calia fer.
En el camp personal tinc una família fantàstica, que avui creix. Vàrem trobar en l’Escola Pia el motlle que encaixava bé en el model d’educació que volíem per als nostres fills. Hi vaig retrobar vells amics companys de curs (Tarrés, Cerrudo,…).
L’Escola Pia de Terrassa, excel•lent per mi i per als meus fills ha anat millorant molt en el temps. Que continuï.
