Som éssers socials i una de les nostres necessitats vitals és interactuar. Necessitem relacionar-nos amb l’entorn que ens envolta. És a dir, per a viure amb benestar requerim establir vincles, sentir-nos part d’un col·lectiu, d’una família, d’un grup, d’una classe…

I quan hi ha vincle significa que formem part d’un grup i que cooperem. Llavors el nostre cervell genera oxitocina, una de les “hormones de la felicitat”. Això promou en nosaltres una actitud de confiança i ens predisposa a aprendre i a voler aconseguir qualsevol fita.

El vincle i la cooperació provoquen la sincronització dels cervells. La Neurociència ha demostrat que els músics, per exemple, quan toquen una peça conjuntament i amb un vincle establert sincronitzen les activitats de les seves ones cerebrals i això els catapulta a la consecució de veritables obres d’art musicals.

El mateix succeeix quan treballem en equip i aconseguim establir vincle i cooperar. La nostra capacitat per resoldre situacions, casos, problemes s’incrementa fins al punt que podem aconseguir tot allò que ens proposem. Per a transmetre-ho a l’alumnat l’equip docent de l’escola ho ha experimentat en primera persona. Creieu que és possible aixecar amb un sol dit una persona? Doncs si en un grup s’estableix vincle i l’actitud és cooperativa sí! Per què? Doncs perquè els cervells estan sincronitzats i la força sorgeix!