Una escola olímpica (escrit per Ramón Francolí)

Tarda de novembre. Com cada dilluns vaig a recollir els néts a l’ escola. Mentre espero a l’entrada principal veig que en lloc preferent han posat damunt un pedestal la torxa olímpica de Barcelona 92. Una torxa que es va passejar pels carrers de la Terrassa que, com a subseu olímpica, va acollir la competició de hockey.

Aquella imatge em retrotrau vint-i-cinc anys enrere i em venen al record un seguit d’actes que es van fer a l’escola llavors. Terrassa havia estat escollida subseu olímpica per la seva llarga relació amb el hockey i va ser la nostra escola la que va acollir els primers partits d’aquest esport. De fet en els nostres patis la major part d’esportistes que després varen ser olímpics feren els seus primers cops de stick.

Aquesta relació entre l’escola i la ciutat va propiciar que ens fos entregada, pels llavors Alcalde Manuel Royes, la bandera olímpica com a testimoni i record. Perquè si Terrassa fou la ciutat més olímpica del món, tal com deixà escrit el reconegut periodista Andreu Mercè Varela, per la quantitat d’esportistes olímpics de hockey, podria ser l’Escola Pia l’escola més olímpica del món?

Des d’aleshores l’equip directiu de l’escola, l’AMPA i la Cooperativa Calassanç va treballar per esbrinar quants dels nostres exalumnes havien participat en els JJOO amb la fita d’organitzar un acte de reconeixement a tots aquells que havien passat per les nostres aules. Va ser un acte que comptà amb la presència de diverses autoritats polítiques i esportives i i també en paraules del propi Mercè Varela, que va fer una ressenya sobre els Jocs, vam poder afirmar que la nostra Escola era, a ben segur, l’ Escola més olímpica del món.

Passats 25 anys, si seguíssim fent la llista, molt probablement encara ho podríem seguir dient.