En Jan Tomàs, alumne de 4t dESO ha participat aquest estiu al Programa Joves i Ciència. L’experiència ha estat molt enriquidora. Aquí us en deixem un tast.

La participació en la primera fase del Programa Joves i Ciència ha estat una experiència magnífica i molt gratificant.
Ubicat en el bonic entorn de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, MónNatura Pirineus és un centre que disposa d’unes instal·lacions úniques als Pirineus que permeten al visitant fer vida a l’alta muntanya i descobrir els seus atractius.

El dia 24 de juny a les 15 h vam anar a la Pedrera per agafar l’autocar que ens havia de dur a Planes de Son. Varen ser 5 hores de viatge. En arribar ens vam instal·lar a les habitacions i vam baixar a sopar. Per a després del sopar, la Laia, la nostra monitora, ens havia preparat un joc de coneixença.

L’endemà, realment va començar la feina, ens vam despertar a les 7:45 h per poder estar esmorzant a les 8:30 h. A les 9 començava la feina amb els projectes. Tots plegats una mica perduts vam entrar al nostre laboratori i, allà ja ens hi esperaven els investigadors del CEAB. Es varen presentar i ens van introduir els principis bàsics de l’ecologia i de la limnologia (branca de l’ecologia que es dedica a l’estudi dels ecosistemes d’aigües continentals). A les 13:30 h vam anar a dinar i a les 15:00 h ens vam posar a treballar en els projectes. L’endemà teníem una sortida per fer treball de camp al riu de Son, per la qual cosa vam dedicar tota la tarda a preparar el material necessari.

Els investigadors ens van explicar que un mes abans, quan havien estat visitant el centre, anaren a veure el riu on hauríem de mostrejar i es varen trobar amb uns veïns d’Esterri d’Àneu que els contaren que creien que en un determinat tram del riu s’hi abocaven aigües residuals puntualment. Com a conseqüència, els investigadors ens proposaren l’estudi i mostreig del riu per analitzar-ne el possible vessament i els seus efectes sobre els ecosistemes.

La primera fase del nostre projecte es basava en això; analitzar l’efecte del suposat abocament estudiant la població de macròfits (plantes aquàtiques) i de macroinvertebrats i els paràmetres fisicoquímics de l’aigua (pH, conductivitat, redox, temperatura, concentració nutrients: fosfats, nitrats, amoni, …). Aquesta tasca ens va ocupar una bona part dels dies, ja que havíem de classificar macròfits i macroinvertebrats mitjançant lupa binocular i claus dicotòmiques, analitzar les concentracions de nutrients, etc.

La segona fase del projecte d’investigació ens va dur als Estanys de Barbs i d’Amitges, dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per tal d’analitzar l’efecte de les fluctuacions de l’aigua causades per les preses en els ecosistemes que hi habiten.
Finalment vam fer un experiment que consistia en col·locar 40 g de Rorippa nasturtium-aquaticum en cadascun dels 12 aquaris que prèviament havíem omplert amb 10 L d’aigua. A cada aquari hi vam posar una concentració de nutrients concreta (baixa, mitjana, alta). De cada concentració en vam fer 3 rèpliques. L’objectiu d’aquesta pràctica era comprovar la capacitat que tenen les plantes d’absorbir les concentracions de nutrients presents a l’aigua, és a dir, la seva acció com a filtres naturals.

Les nostres hipòtesis varen ser:
1. Hi ha abocaments puntuals d’aigües residuals en el riu de Son.
2. Les fluctuacions d’aigua en els estanys influeixen en la biodiversitat de macroinvertebrats i macròfits que hi habiten.
3. Les plantes serveixen com a “filtres” naturals de nutrients depenent:
-de la concentració d’aquests;
-de que la taxa d’absorció varia amb el temps;
-i que els macròfits podrien ser una bona solució per contrarestar l’impacte humà en les masses d’aigua.

Els nostres objectius varen ser:
1. Comprovar si hi ha abocaments puntuals en el riu de Son.
2. Determinar si les fluctuacions d’aigua influeixen en la biodiversitat de macroinvertebrats i de macròfits.
3. Testar si les plantes són útils com a “filtres” naturals de nutrients.

Les nostres conclusions varen ser:
1. Les comunitats d’organismes s’estructuren segons l’hàbitat (riu-llac), (plantes-no plantes).
2. La fisicoquímica de l’aigua serveix per caracteritzar l’hàbitat.
3. La biodiversitat és més alta en rius que en llacs.
4. La fluctuació del nivell de l’aigua fa disminuir el nombre d’organismes i la diversitat.
5. Veiem un indici d’abocament en el punt 2 del tram 3 (en el qual escassegen els macròfits).
6. On hi ha macròfits l’hàbitat té un efecte més fort i no el podem detectar.
7. Les plantes aquàtiques contribueixen a la reducció de fosfats i d’amoni de l’aigua.
8. Tot i així les plantes no solucionen tots els problemes de qualitat de l’aigua i cal prevenir el vessament de substàncies.

Han estat 13 dies intensos, però magnífics !! Aquesta experiència queda arxivada en algun racó de la meva memòria per sempre més.
He conegut molta gent d’arreu de Catalunya, que són bellíssimes persones i amb les quals es pot compartir més que una motivació, es pot compartir CIÈNCIA.
Els investigadors han estat genials i l’equip organitzatiu de la Fundació molt servicial en tot moment. El personal de MónNatura Pirineus és encantador.

Moltíssimes gràcies a tots vosaltres per haver-me obert les portes a una oportunitat tan fabulosa com aquesta !!!

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Col·labora!

Deixa un comentari