EPT_testimonis_Oliver_Verges.Oliver Vergés i Pons 

Em dic Oliver Vergés i Pons, tinc 24 anys i sóc historiador. El juny del 2008 vaig acabar el batxillerat i vaig cloure la meva etapa a l’Escola Pia de Terrassa després de gairebé setze anys. A partir d’aquell moment va començar una nova etapa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El juny del 2013 vaig llicenciar-me en Història i aquest mateix curs acabaré el màster en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana a la mateixa Universitat. De cara al curs vinent espero poder començar el doctorat en Història Medieval. Actualment faig un programa setmanal d’història a Matadepera Ràdio, anomenat A les portes de Troia, col·laboro amb diverses revistes, intento publicar les meves recerques relacionades amb el comtat d’Urgell en època medieval i he tingut el plaer de fer diverses conferències sobre aquesta temàtica.

Sense cap mena de dubte la meva formació com a persona i com alumne ha tingut un nom propi: l’Escola Pia. Des dels 3 anys fins als 18, l’Escola ha estat el meu principal referent formatiu després de la família. Han estat molts els tutors i els professors que al llarg de tots aquests anys m’han vist créixer i han aportat el seu gra de sorra a la meva formació. Acadèmicament, tant per a mi com per a l’Escola els resultats no poden haver estat més satisfactoris, ja que la preparació que m’han proporcionat m’ha servit per poder llicenciar-me amb èxit a la Universitat. Però més enllà dels resultats acadèmics, no puc oblidar com l’Escola m’ha ensenyat a ser qui sóc a través d’un dia a dia d’experiències positives, d’esforç i de valors. Penso que he d’agrair a l’Escola que en moments de dubte m’hagi donat l’empenta necessària. Quan cursava el batxillerat i sense saber quin era el millor futur professional que podia elegir, l’equip docent va saber encaminar-me cap a l’estudi de la Història. La realització del treball de recerca de batxillerat, tesina amb la qual vaig ser guardonat amb el premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya, ens va permetre de veure que la Història i la recerca en aquest camp podia ser un bon camí per recórrer, una decisió que ara puc considerar molt encertada.

Avui dia, el meu camp de recerca històrica és el territori urgellenc i els seus encontorns durant els primers segles medievals. En aquest sentit he publicat dos articles en revistes especialitzades, «Els Lavansa. Història d’un llinatge urgellenc dels segles XI – XII» (Interpontes 2, 2013) i «El ajedrez medieval. El juego de la guerra en la Cataluña del siglo XI» (Roda da Fortuna 2/2012); i dos més apareixeran publicats ben aviat, «Urgell, focus cultural de la Catalunya medieval (segles VIII – XII)» i «Quan els vescomtes d’Urgell eren. Orígens, història i territorialització del llinatge dels Castellbò». Ara mateix estic treballant amb la tesina del màster en què estudio el comtat d’Urgell entre els anys 980 i 1010, una recerca que espero poder publicar en format llibre. Totes aquestes recerques les duc a terme sota la supervisió i els comentaris de diversos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona i amb el suport de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU), del qual formo part. Des de fa uns mesos, al costat d’un amic historiador i un altre de periodista, fem un programa setmanal a Matadepera Ràdio anomenat A les portes de Troia en què expliquem als nostres oients els principals temes de la nostra història, buscant el rigor però també intentant ser el més divulgatius possible.

Tot el que avui tinc i he aconseguit penso que ho dec a l’esforç, al suport inestimable dels meus pares i família, i sense cap mena de dubte, a la formació rebuda a l’Escola Pia de Terrassa durant tants i tants anys.