Com ha desaparegut la Diana?

Pip-pip pip-pip! L’alarma ha sonat. Avui és el primer dia d’escola, ja vaig a primer de Batxillerat.

No estic gaire entusiasmada perquè a ningú li agrada començar l’escola. Bé a gairebé ningú, ma germana està super entusiasmada per començar l’escola; aquest any comença primer de Primària. De sobte algú se’m tira a sobre: és la meva germana Diana.

-Avui és el primer dia d’escola. Béééé…! Començo primer de Primària!- diu la Diana saltant sobre el meu llit.

La meva germana ja està amb l’uniforme de l’escola, i jo en canvi vull dormir fins les 12, però no puc perquè he de preparar l’esmorzar de la meva germana i el meu, perquè els meus pares estan de lluna de mel. Em poso l’uniforme i vaig a preparar l’esmorzar.

Sona el timbre de casa, vaig corrent a obrir. Ja sé qui és. És l’Adam, el meu millor amic des de la guarderia. L’Adam entra i em fa una abraçada super forta, ja fa molt que no el veig i el trobava a faltar.

-Preparades per començar el cole?- diu mirant amb tristesa. A ell crec que tampoc li fa gaire il·lusió començar el cole.

La Diana ve corrent per fer-li una abraçada i diu:

-Síííí! Per fi vaig a primer- diu la Diana amb un somriure dibuixat a la cara.

Quan arribem a l’escola em trobo totes les meves amigues i ens passem l’estona parlant de l’estiu fins que sona el timbre. Vaig a buscar l’Adam i anem cap a la primera classe. Primer ens toca Filosofia amb el Francesc i a segona hora Naturals amb l’Anna; l’Anna és una noia molt estranya, sempre venia amb moltes ulleres als ulls i sempre parlant com si estigués a punt de quedar-se adormida.

Quan acabem Naturals ens toca pati i anem amb l’Adam a veure com està la Diana, però la Diana no apareix per enlloc. Preguntem als profes si l’han vista però diuen que no i que no ens preocupem. Malgrat tot l’Adam i jo seguim molt preocupats i l’anem a buscar.

Quan arribem al quart pis veiem una aula que està mig abandonada i que no havíem vist mai. Hi entrem i veiem que l’aula està plena de teranyines i amb totes les taules trencades.

-Està molt abandonada, millor que marxem- diu l’Adam amb cara de fàstic.

-No pot estar a cap altre lloc, ja ho hem mirat tot, millor que investiguem una mica per aquesta aula- dic jo molt decidida.

A sobre la taula del mestre hi ha com una nota. L’Adam l’agafa amb les mans tremoloses i la llegeix en veu alta.

-Si busqueu la Diana jo sé on està. Està en una lloc tranquil ple de muntanyes i cascades- llegeix l’Adam amb cara de sorprès.

-Adam, això no té gens de sentit, no hi ha cap lloc amb muntanyes i cascades en aquesta escola, i si no està a l’escola no la trobarem mai- dic jo.

-I si no són de veritat les muntanyes i les cascades? No recordes el quadre que hi ha a la classe de Naturals- diu l’Adam molt decidit.

Anem a la classe on està el quadre, l’intentem treure de la paret però no surt. Després veig un pany just al mig del quadre i dic:

-Adam, busca una clau per veure si encaixa en el pany i el podem treure.

L’Adam i jo busquem per tot arreu i no la trobem per enlloc. L’Adam recorda que l’Anna té una clau al seu armari i l’anem a buscar. Està allà. Correm cap al quadre.

Obrim i la veiem dreta en una sala, super espantada. La cridem, ens mira i corre a abraçar-nos. I ens diu:

-Mira és l’Anna que m’ha tancat aquí. Pensava que mai em trobaries. Corre, truca la policia que la vinguin a detenir.

Agafo el mòbil i els truco. Al cap de deu minuts arriben, la tanquen a la presó i tots estem molt contents.

Alícia Abad