Estimada àvia

Samarretes de màniga curta, exàmens finals, calor… Ja arriba l’estiu!

Estic a punt d’acabar l’escola i els pares ja han començat a planificar noves activitats.

Aquest any passaré els primers quinze dies amb l’àvia Rosa a Barcelona.

La meva iaia és una senyora gran de seixanta-sis anys. És una mica baixa i de constitució mitjana. Té el cabell curt i una mica blanc. Té la cara pàl·lida. Els ulls són molt expressius i de color blau. Porta ulleres perquè té la vista cansada. El seu nas i les seves orelles són una mica grans. És una persona molt tranquil·la i alegre. És molt intel·ligent perquè ha estudiat molt i llegeix cada dia, aleshores sap moltes coses. Ara no treballa perquè des de fa temps està jubilada. És molt elegant i polida. Sempre li agrada vestir amb americana. Viu en un pis petit situat a l’Eixample.

Sempre que vaig a casa l’àvia, em prepara l’habitació, va al mercat i em compra el meu menjar preferit. També pensa activitats interessants on podem participar les dues i m’ensenya a cuinar i a cosir. Per sort, té molta paciència.

M’agrada quan m’explica històries divertides de quan ella era petita i estava amb la seva àvia. L’última vegada que vaig estar escoltant una de les seves històries, em va confessar que sempre dormia al llit de la seva àvia. Aquesta sabia la por que la meva iaia Rosa tenia a la foscor. Així que deixava una tènue llum de sobretaula encesa mentre li explicava un conte fins que es quedava ben adormida. I és per això que quan em quedo a dormir a Barcelona, dóna per fet que dormirem juntes.

La veritat és que m’agrada molt abraçar-la i dir-li que l’estimo mentre ens expliquem les nostres batalletes i algun secret.

La meva iaia s’està fent gran i la mare sempre em recorda que haig de cuidar-la i estimar-la. Sempre intento gaudir-la al màxim compartint els bons moments i els no tan bons i la seva experiència acompanyada de bons consells.

Per acabar, vull destacar que amb aquest escrit vull fer un petit homenatge a totes les àvies que ajuden a conciliar la vida de treball dels seus fills i filles regalant tranquil·litat i obrint el seu cor ple de tendresa als seus éssers més estimats.

Gràcies àvia per escoltar-me, per intentar entendrem, per donar-me el millor del teu cor sempre amb un somriure i amb mil carícies.

Silvia Clapés