Marc Cerrudo, periodista i exalumne de l’escola, ha presentat a la mediateca de l’escola el seu debut literari i premi Roc Boronat “Lluny vol dir mai més”. Josep Lluís Cerrudo, director pedagògic de Batxillerat i pare d’en Marc, ha presentat i conduït l’acte. Una presentació que ha comptat amb la presència de mestres, amics i amigues. El Marc ens ha explicat com ha viscut la presentació del seu llibre a l’escola que l’ha vist créixer. 

Com vas viure la presentació del llibre a la teva Escola?

Va ser molt bonic tornar a l”Escola per presentar ‘Lluny vol dir mai més’. No presentes cada dia el teu primer llibre al lloc on vas aprendre a llegir i escriure! Va ser una tarda molt emocionant que ja s’ha convertit en un record inoblidable.

Vas veure moltes cares conegudes i reviure alguns moments?

Moltíssimes i moltíssims! Va ser una gran alegria poder xerrar amb professors que m’havien fet classe i no veia des de feia més de quinze anys. L’Escola -i la mediateca en concret- la vaig notar una mica canviada, però és normal després de tant temps. De totes maneres, no negaré que caminant per les palmeres i els passadissos de l’Escola em vaig tornar a sentir una mica nen i vaig recordar un munt de vivències i vells amics.

Com es va desenvolupar l’acte?

Va ser molt especial perquè qui el va conduir va ser el meu pare, el Josep Lluis Cerrudo, director pedagògic de Batxillerat a l’Escola. Em va encantar poder xerrar amb ell de ‘Lluny vol dir mai més’ (i a ell també, és clar!), dels meus inicis com a escriptor i dels meus futurs projectes literaris. A més, abans de la presentació, la Marta Michavila i el Carles Cereceda van tenir unes paraules molt amables cap a mi i cap al llibre, així que va ser una tarda rodona.

Ens pots fer cinc cèntims de com va ser el procés d’escriptura del llibre?

Durant tres o quatre mesos em vaig dedicar a crear l’estructura del llibre amb mapes conceptuals: com s’iniciava i acabava la història, quins narradors l’explicaven, com es relacionaven entre ells, amb quin to volia escriure cada capítol… Després d’aquesta feina, feixuga però gratificant, ja vaig començar a escriure. Vaig tardar uns tres mesos més en tenir el primer esborrany de la història. Després va venir una feina que jo considero molt important, la reescriptura. Vaig repassar la història un cop i un altre per millorar-la, eliminar allò que sobrava i, al cap i a la fi, anar-la polint fins a tenir un resultat final amb el qual em sentís satisfet. Finalment, per sort, després de moltes hores de feina, ho vaig aconseguir!

Alguna anècdota que vulguis destacar de l’acte?

Potser el més anecdòtic és el fet d’estar jo “fent classe” a l’escola i tenir davant meu una trentena de professors als pupitres com si fossin alumnes. Va ser realment estrany al principi, però a poc a poc la presentació va anar fluint i crec que tots vam acabar molt contents. També em va agradar molt veure al Josep Duran, actualment professor de l’escola i amb qui vaig ser company de classe dels tres als setze anys: mitja vida junts, literalment!

Aquesta web utilitza cookies per millorar l'experiencia de l'usuari. Si continua navegant, considerarem que accepta el seu ús.