En Jordi Turu és exalumne de l’Escola i acaba de publicar un llibre sobre La Felicitat. Ell assegura que, bona part de la seva felicitat, està vinculada a l’Escola. El seu pare és exalumne de l’Escola i la tercera generació familiar està cursant P5 i 2n de primària al centre. A més, la seva dona n’és mestra, la Mariona Barutel, qui també és exalumna. Una família 100% de la Pia!  Hem aprofitat la publicació del llibre per entrevistar-ne el seu autor:

Per què un llibre sobre la felicitat?

És una bona pregunta. La veritat és que tot va començar el 2019 quan per casualitat vaig començar a llegir estudis, articles, publicacions, opinions, blogs, enquestes entre d’altres sobre la felicitat. Això em va enganxar, i notava que aquesta lectura em feia feliç. Llavors em vaig preguntar, que si tota aquella informació em feia sentir bé, potser a l’altre gent també li podria fer sentir bé, i va ser quan vaig iniciar un procés destructuració d’un possible llibre. Un índex provisional, organització dels temes, moltes hores d’escriptura i així fins a tenir un primer escrit.

Quan l’acabem serem més feliços?

La resposta és sí. I no ho dic jo sinó els responsables d’un estudi de la Universitat de Roma III que es va realitzar el 2016. La conclusió era que la lectura ens fa més feliços, els lectors estan més contents i satisfets que els no lectors, i en general són menys agressius i més optimistes. Dit això, i responent a la pregunta, m’agradaria pensar que sí. El meu objectiu és poder aportar el meu granet de sorra per tal d’aconseguir un món millor a través de l’ampliació del coneixement sobre la felicitat de la societat.

És un llibre d’autoajuda?

No és un llibre d’autoajuda. Sinó un assaig de curiositats de la felicitat. La bibliografia està formada per 30 pàgines, però podien haver estat perfectament 300. Hi ha quasi 200 referències, però podien haver estat 2000 perfectament. He volgut recopilar la informació que considerava més curiosa, però un cop fet el llibre, tinc documentació per fer-ne molts més.

Que és la felicitat?

En el moment actual costa parlar de felicitat, acabem de sortir d’una pandèmia, tenim una guerra en el que en tenim un seguiment diari.. A més una pregunta tan fàcil de 4 paraules, no té una resposta trivial, ans al contrari. Tenim una resposta per a cada persona del món, tothom en té una definició diferent. I ja no només això, sinó que cada persona en cada fase de la seva vida varia el seu concepte de felicitat. Quan ets petit, et fa feliç jugar tot el dia, de jove, sortir amb els amics, més gran fer una família.. i així en cada fase de la nostra vida. Dit això, per mi, actualment, la felicitat és la suma de moments que experimentem durant el dia i que ens produeixen alegria.

On el podem trobar?

A qualsevol llibreria el podem trobar, aquí a Terrassa per exemple a la Temerària, l’Atenea, La Casa del Libro i l’Abacus.

Ens pots explicar com valores el teu pas per l’Escola; alguna anècdota?

La valoració del meu pas per l’Escola és molt positiva.. Però amb el que em quedo realment és amb totes les amistats que vaig fer i que encara continuem tenint a dia d’avui. Un grup d’amics que podem veure’ns més o menys però saps que quan els necessites hi són. De fet, aquest és el secret de la felicitat, les relacions socials càlides i basades en la confiança. Això és el que manté a les persones felices durant tota la vida. Hi ha un estudi de la Universitat de Harvard del 1938 que ho explica. Aquest estudi va consistir en investigar la salut física i mental durant tota la vida de 268 estudiants de segon any de carrera. L’objectiu que perseguia era saber que els portaria a una vida saludable i feliç, i un dels resultats que en va sortir és que les persones que tenien bones amistats als 50 estaven més saludables als 80. Com a anècdota, ara que es parla tant de ratios per classe, recordo aquella època ser 43 alumnes a la classe, i no un any puntual sinó molts, de fet jo sempre era el número 39, i d’allà ve que sigui el meu número preferit.

Algún mestre de qui en guardis especial apreci?

La veritat és que de tots i totes en guardo un especial apreci, i aprofito la pregunta per enviar una forta abraçada a tots.

La teva vinculació amb l’Escola segueix viva avui .. Sí! Anar a buscar el Biel i el Max, em fa que continuï vinculat a l’Escola. De fet, em fa molt il·lusió veure com d’altres amics i companys que havíem estudiat junts també porten els seus fills a l’escola i és un bon moment per actualitzar-nos i recordar experiències viscudes.

Aquesta web utilitza cookies per millorar l'experiencia de l'usuari. Si continua navegant, considerarem que accepta el seu ús.