Parlem amb l’Ana sobre les seves 3 passions: la Història, l’Ensenyament i l’Escriptura i ho fem fent-li 3 preguntes!

Com creus que la documentació històrica ajuda a la societat d’avui?

És un clàssic i ja s’ha dit en moltes ocasions, però resulta evident que, sense el coneixement i anàlisi del passat, difícilment podem orientar-nos en el present i, molt menys, dissenyar-nos un futur on sigui possible evitar el vells errors. De fet, persones com nosaltres, que ens dediquem a impartir matèries o assignatures de caràcter històric, ho sabem sobradament i, per això mateix, intentem fonamentar la nostra feina en l’aprenentatge significatiu, en el coneixement transversal i en el despertar del judici crític, i no pas en l’acumulació quantitativa de dades. Es tracta d’educar des de l’ètica: desvetllant, no imposant.

De quina manera enfoques les sessions a l’aula per promoure aquest “aprenentatge significatiu”?

Després de més de trenta anys impartint classes, puc afirmar fermament que m’apassiona mostrar als alumnes tot allò que a mi m’emociona.

Tenint en compte que la meva especialitat és la Història de l’Art, intento fer significatiu, proper i quotidià allò que apareix al currículum de la matèria. Intento transmetre, no la bellesa que pot o no posseir una obra, sinó l’emoció que un espectador del segle XII, per exemple, sentia davant una obra del seu temps i com aquesta emoció és idèntica a la d’un espectador del segle XXI. L’Art és la millor màquina del temps mai ideada.

Per què et vas comprometre a dur a terme aquest projecte?

Fa anys que col·laboro amb l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa, on escric sobre temes d’interès històric local, entre d’altres, alguns dedicats a parlar sobre fets i temes relacionats amb la nostra escola. Donada aquesta relació, l’entitat va creure convenient encarregar-me aquest llibre sobre la seva història com a entitat.