Isabel Caballero, professora de Sergi BelBel i Pere Arquillué explica com ha evolucionat l’aprenentatge de la Literatura.

Com enfoques les teves sessions per arribar a interessar tot l’alumnat? Ho has fet sempre igual?

D’entrada les classes de Literatura com a matèria curricular té poca presència en l’àmbit acadèmic, per tant la formació que poden assolir els alumnes es insuficient. El context no ajuda. Els alumnes, en general, no tenen un hàbit lector que afavoreixi la feina, i engrescar-los no sempre és fàcil. L’hàbit lector és una tasca que no s’aconsegueix d’un dia per l’altre ni en una etapa educativa determinada i fins i tot aquells alumnes que han estat lectors en etapes anteriors quan arriben a l’adolescència solen desenganxar-se dels llibres perquè tenen moltes altres inquietuds.

Per això, l’ensenyament de la literatura a l’aula intento sigui un treball recíproc en la mesura del possible, es a dir, la part més conceptual de la matèria la presento jo i altres aspectes més procedimentals procuro que siguin els alumnes qui els treballin amb la finalitat de fer-se més seus els llibres. Fem dinamització de la lectura, per tant, segons la dificultat del llibre el comentem a l’aula, sempre intentant buscar referents possibles en el seu món, procurant apropar el llibre de lectura obligatòria amb la realitat del alumne i buscar en altres llibres que ells coneixen alguns paral·lelismes, similituds, etc.

La tasca d’engrescar-los no és fàcil, però si manifestes entusiasme amb els llibres també ells acaben gaudint de la lectura. Sempre intento transmetre la idea que llegir és com endinsar-se en un viatge pel temps i per l’espai. Els llibres són finestres al món. Els llibres són companys de viatge que ens ajuden a anar construint el nostre jo. Els llibres ens permeten recrear les nostres pròpies emocions.

El Sergi Belbel, exalumne de la Isabel i de l’escola ens deia fa uns dies que “la nostra relació amb els llibres va més enllà de la que té un lector corrent… a la nostra professió el vincle és més físic que mental, perquè convertim la literatura en carn”. I en Pere Arquillué, també antic alumne del centre i de la Isabel ho deixava ben clar “hi ha un plaer físic a l’hora de llegir. Els bons llibres transmeten una alegria corporal, i això és fantàstic”.

No sempre he plantejat les sessions d’igual manera perquè els alumnes han anat canviant. Els seus coneixements, les seves inquietuds tampoc han estat les mateixes. Ara és primordial aconseguir que les sessions siguin participatives i es fa necessari més acompanyament en la lectura i comprensió del que llegeixen els nois i noies.

Com vius l’etapa de Batxillerat a l’escola?

Amb la mateixa il·lusió que ho he fet sempre. La tasca de docent m’agrada. M’agrada educar i ensenyar. Educar en el coneixement i en els valors. Tinc la sort de treballar amb persones i per a mi això és una gran satisfacció.