Enlloc de “atura’t, pensa i viu”, nosaltres hem fet “camina, atura’t, pensa i viu”. Aquesta ha estat la nostra primera sortida cultural a secundària, ha sigut una bona experiència i hem gaudit molt del paisatge.

Vam arribar d’hora a l’estació d’autobusos i després d’un trajecte curt i distret ens vam posar les piles per començar a pujar la muntanya. Anàvem fent parades, completant activitats interessants i divertides que ens feien passar una bona estona mentre descansàvem.

La pujada va ser força intensa però també entretinguda gràcies a les vistes del monestir i els pobles del voltant. La veritat es que les roques semblaven que estiguessin fetes expressament…Tan rodones i tan perfectes. Part del recorregut era força complicat, perquè el camí era molt estret i escarpat .

També vam poder veure molts excursionistes escalant les agulles de Montserrat fins al cim més alt.

El descens va consistir bàsicament en baixar escales, vam estar contant una per una fins arribar a un total de 1013 escales.

És una excursió que recomanem per a que la gent gaudeixi en companyia d’amics i familiars perquè apart de ser entretinguda, només per les seves vistes, ja val la pena.

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Col·labora!

Deixa un comentari