Sortosament, molts dels nostres alumnes de batxillerat, any rere any, han aconseguit que s’hagi reconegut el valor dels seus treballs de recerca, mitjançant diversos premis institucionals. Ara bé, també han hagut altres classes de reconeixements que nosaltres valorem tan importants o interessants com aquells.

És el cas del treball titulat Música i feminisme. Les dones vistes i també escoltades, realitzat per la nostra alumna Núria Vila qui, desprès de posar-se en contacte amb la periodista i cap de redacció de la revista Enderrock, Helena Morén i Alegret, per tal de demanar-li consell, ha tingut la satisfacció d’assabentar-se que la seva feina fou citada com a referència durant la conferència que Helena Morén impartí el passat 8 de març a Girona i que versava sobre el llegat musical de les dones a Catalunya, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona.

Una conferència que es va presentar sota el títol “25 veus femenines” i a la que van assistir l’alcalde Girona, Carles Puigdemont, el president de la Diputació, Joan Giraut, la directora dels Serveis Territorials de Governació, Isabel Muradás, i la coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones, Fina Surina, entre d’altres. Entre d’altres, Helena Morén va dir:

A banda de la relació amb els lectors, a través de les xarxes socials, treballant a l’Enderrock hi ha estudiants d’escoles, instituts i universitats que ens demanen material i opinions per als seus treballs. Aquest any, entre aquests, va establir comunicació amb nosaltres una alumna de 2n de Batxillerat de l’Escola Pia de Terrassa, Núria Vila i Ribas que em va demanar algun consell i, desprès, em va enviar el seu treball.

La cito perquè hi ha algunes frases que m’han fet pensar, començant pel subtítol que li he volgut posar a la xerrada “Les dones vistes i també escoltades”, extret d’una cita que fa de la periodista nord-americana Maria Raha (1972) referint-se a cantants dels anys 80 com Madonna o Cindy Lauper: elles, “sens dubte, van eludir qualsevol noció de la societat que les dones han de ser vistes però no escoltades”. Aquesta adolescent de Terrassa em recorda, amb la passió de l’edat, coses que potser les més grans oblidem o algunes veteranes directament ho ridiculitzarien qualificant-lo del ‘rotllo dels estudis de gènere d’universitat nord-americana molt dels vuitanta’.

La Núria, però, descobreix ara una cançó de 1978 com “I Will Survive” de Gloria Gaynor i n’assenyala: “És una crida a les dones a no reprimir-se ni viure subordinades a un home, que té el poder i les manipula, sigui físicament o psicològica. S’han de reafirmar i buscar més per elles, aconseguir eliminar el patiment ocasionat per la necessitat de tenir algú al costat perquè, sinó, hi ha por per enfrontar el futur”.

D’acord, la lletra que cantava Gaynor la van escriure dos lletristes barons, Freddie Perren i Dino Fekaris, però per mi és significatiu que una adolescent analitzi llargament encara –això només n’era un fragment– aquesta cançó i faci un treball de més de cent pàgines parlant del que ella entén per feminisme a la música.

Felicitats Núria!

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Col·labora!

Deixa un comentari