Ens hem llevat cansats –a la majoria ens mancaven 1 o 2 horetes de son- però feliços. Tot fent la cua de l’esmorzar, encara ressonaven als nostres caps les cançons d’ahir a la nit durant el karaoke, especialment una cançó anomenada BOOOOMBA!

Les tasques, com fins ara, engrescadores i ben festes, motivadores i ben acabades. Els nostres nois i noies s’ho han pres tot molt seriosament: quan baixen al riu, no només en calculen el cabal i n’observen els macrovertebrats, sinó que a més a més s’ho passen d’allò més bé; quan pugen al cim, ho fan animats, cantant i disfrutant dels paisatges imponents del Ripollès; a Planoles poble, calculen l’alçada del campanar amb el teorema d’un TAL TALES amb una il·lusió TAL només comparable a la del mateix matemàtic grec; s’entusiasmen amb la maqueta de l’alberg, feta amb cartró i materials naturals com herba, tronquets, pedretes… com si fossin autèntics dissenyadors/es.

En conclusió, els/les professors/es i els/les monitors/es volem destacar un dia més la qualitat amb què ens trobem quan recollim i corregim les feines. Així sí!
També hem tingut estones lliures en què el temps flueix pausadament, en què fins i tot algú gosa dir “m’avorreixo, què fem ara?”
I, en acabar el dia, quan el rellotge tomba la mitja nit i es fa l’hora d’anar a dormir, tenim el nostre moment comú: la reflexió del dia, on repassem tots junts allò que ha anat bé, i allò que hem de millorar.

Aquí acaba la crònica de l’última nit de Planoles 2012. Ara, lamentant-t’ho molt, us haig de deixar, m’haig d’anar a mudar per tal d’anar a sopar i al ball de gala!!!

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Col·labora!

Deixa un comentari